La dansa. La cristal·lització en la fluència. Com rentar tessel·les, instants mig embruixats al fons viscuts dels dies, i mirar-les al sol per si ens enlluernaven perdurables, una hora, contra el corrent ombrívol. Una hora viva, que emergeix des de l'ahir i s'alça i dansa avui, i s'acompleix en el somni de demà més dansa i de demà més vida.